EL LLOBREGAT, UN RIU SALÍ?
“El bosc hauria de ser verd, el riu hauria de ser dolç”
A. Vila,
Veïna de Balsareny
Pau Bonastre i Arnau Guiu
Tres mines salades, i una empresa. Poderosos que s’enfronten. Interessos polítics, econòmics i l’orgull de la terra perduda. Un presumpte delicte mediambiental i sentències que fan créixer la crispació al Bages.
Font: Samara Doole
El riu Llobregat neix a Castellà de N'Hug i discórrer muntanya avall 170 km fins al delta del Llobregat on desemboca. Durant el segle XX, la indústria s’apropar a la ribera del riu per aprofitar-ne l'energia motriu, com a alternativa al carbó. És el cas de la Colònia Güell, Sedó, Can Bros, Galobard, Rosal… entre d’altres.
Iberpotash és l’empresa filial de la multinacional química israeliana ICL, que realitza l’extracció de potassa de Súria i Sallent des de 1998. Actualment n’és líder a Espanya i exporta sal arreu del món.
Abans, sense control, els residus de les fàbriques eren llençats al riu. Les primeres denúncies contra les mines del Bages daten de l'any 1926. Actualment, el Llobregat encara pateix l'efecte de la indústria salina. Iberpotash creu que aplica prou mesures per limitar l’efecte que provoca al medi ambient.
Il·lustració: P. Bonastre
L'empresa a fons
Actualment, Iberpotash S.A., filial d’ICL Iberia (Israel Chemicals Limited), és l'empresa depenent de l’estat israelià que gestiona l'extracció, el tractament i la comercialització de sals sòdiques i potàssiques, a la comarca del Bages des de l’any 1998. I ho seguirà fent fins com a mínim l'any 2054, fins a la fi de la concessió. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat.
ICL Iberia compta amb dues instal·lacions mineres, una situada al municipi de Súria (Cabanasses) i un altre a Sallent (Vilafruns). Del subsòl n'extreuen clorur potàssic (KCI) utilitzat principalment per produir fertilitzants. A més protegeix les plantes de malalties, el fred o la sequera. I clorur sòdic (NaCI) mineral fonamental per la indústria electroquímica. També utilitzada per les administracions públiques per desglaçar la xarxa viària.
Des de ICL, l’empresa compta amb un total de 1.100 treballadors, una superfície total (mines i plantes) de 3.667.709 m2 l’informe corporatiu xifra fins a 64 milions d’inversió i un volum de negoci de 287 milions d’euros.
ICL disposa d’espectaculars instal·lacions de càrrega i descàrrega per ferrocarril i accés a un moll de càrrega per vehicles de gran tonatge.
Font: ICL
La mineria del Bages té inici a Cardona, on una muntanya de sal sorgeix del subsòl de forma natural, explotada des de temps immemorials. Formada per les sals que foren precipitades durant el període Eocè, fa uns 35 milions d'anys, per l'evaporació del mar ocupava la depressió central de l'Ebre fins al Bages.
“El patrimoni mineral català és un recurs de domini públic, però és explotat per empreses privades en tipus de concessió.”
PDU (Pla director urbanístic) de l’activitat minera al Bages,
Aprovat el 19 de setembre de 2018
La mineria al Bages no és cosa d’actualitat, es va iniciar fa gairebé fa un segle, l'any 1925 a les mans de l'empresa Minas de Potasa de Súria, filial de Solvay. Durant l'any 1972 es va crear l'empresa Potasas del Llobregat, aquesta va ser testimoni d'una profunda crisi en el sector miner els anys vuitanta que provoca que les dues empreses passin a domini públic formant-ne una sola, Grupo Potasas.
D'altra banda a Cardona la mina de potassa tanca les seves portes l'any 1990 i no és fins al 2003 que començarà a explotar les coves de forma turística.
L'any 1998, el que n'és l'actual explotador, Israel Chemicals Limited (ICL) adquireix el Grupo Potasas, essent avui dia líder mundial en la producció de fertilitzants.
La comarca del Bages, es mantenen en funcionament dues explotacions potàssiques: La mina de Cabanasses a Súria i la mina de Vilafruns, a Balsareny i Sallent. Iberpotash està disposat a reactivar el sector miner de la comarca amb l'aprovació del Pla Phoenix (actualment vigent). Aquest pla preveia el tancament progressiu de la mina de Vilafruns, i així és com el consistori de Sallent, amb el POUM (Pla d'ordenació urbanística municipal), acordà que els abocaments de l'activitat minera hauran d'acabar-se a data del 30 de juny de 2017.
Font:ICL
Font: ICL
Font: ICL
Llobregat, de dolç a salat
La primera denúncia per contaminació al riu Llobregat data el 1926. Avui dia, els informes anuals de l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són evidents. El Llobregat és salí, en comparació amb altres rius catalans com el Ter o el Segre. L'Ajuntament d’Olesa de Montserrat, així també s’hi refereix “El riu està normal. Últimament s'ha vist una clara millora. Tot i que la salinitat existeix.” En la mateixa direcció ho apunten els informes de l’UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i el Laboratori d’Aigües del Prat del Llobregat. Tot i que, més enllà de pics puntuals de la salinitat, actualment està dins del límit permès pel reial decret 140/2003.
Amb el pas dels anys han proliferat diverses muntanyes de forma artificial, prop de les instal·lacions de l’empresa ICL Ibèria (Iberpotash), degut l’abocament dels residus de l’extracció de la potassa de les mines. Actualment, la del Cogulló, la més gran, assoleix els 600 m d’altitud i els 1.800 m d’amplada, ara ja supera els 40.000.000 milions de tones de clorur sòdic. I cada dia s’hi abocaven 8.000 tones més. Segons les dades facilitades per ICL. L’empresa creu que aplica prou mesures per limitar l’efecte que provoca al medi ambient.
Recentment s’hi ha instal·lat una bassa perimetral per contenir les aigües pluvials, procedents dels runams, potencialment salinitzades. I un conjunt de sensors ofereixen dades periòdiques de la salinitat del sòl. Tal com detalla el pla de sostenibilitat d'ICL.
Tot i les mesures adoptades, el 2015 els jutjats de Manresa imputaren Iberpotash, el director general, José Antonio Martínez, el cap de medi ambient i tres alts càrrecs de la Generalitat per un presumpte delicte contra els medi ambient i per prevaricació ambiental.
ICL ha vetat que preguntem sobre aquest punt.
“El naixement del Llobregat, aquí les aigües són clares i netes. Riu avall es van enfosquint, per la contaminació i la corrupció”
Cèsar G, afectat i activista social
“Si ICL contamina el riu Llobregat, que paguin ells. Qui contamina que pagui”
Josep Ribera, membre de l’entitat ecologista Prou Sal
Il·lustració: P. Bonastre
Aquelles indústries contaminants hauran de fer-se càrrec econòmicament. Tal com defineix la Directiva de l’aigua de la Unió Europea (UE). Des de ICL però creuen que el 20% és responsabilitat és de l’empresa i entre el 70-80% és per qüestions geològiques de les terres del pla del Bages que per naturalesa són salades.
El Llobregat abasteix el 40% d’aigua de l'àrea metropolitana. La potabilització de l’aigua té un cost, i la dessalinització és un cost afegit. Des del departament de territori i sostenibilitat no s'atreveixen a posar-ho en xifres. Tampoc l’ACA ni la Comunitat Minera Olesana. Aquest últim però afirma que el cost és sempre, malauradament assumit pel ciutadà. Aquest cost segons ODHE arribaria als 300 milions d’euros públics. A més l’ODHE (l’observatori de drets Humans i Empreses) aprofita l’informe per carregar contra ICL, ja que hauria venut durant anys fòsfor blanc, derivat de la sal, destinat a projectils pels Estats Units, i per tant seria còmplice de la guerra del pròxim orient.
Diferents entitats ecologistes del Bages han denunciat la salinització del Llobregat a conseqüència de l'activitat extractiva d'ICL, una situació que per moments ha arribat a límits crítics. Des de l’entitat ecologista Prou Sal, Josep Rivera veu amb preocupació el futur dels runams salins, ja que no només és un impacte visual, sinó un desastre per la fauna i flora més pròxima en la mateixa línia s’hi pronuncia l’associació ecologista Montsalat.
Font: Prou Sal
La salmorra
El col·lector de salmorres és una canonada de 128 km, que s’ideà durant el període republicà. Projecte que, tenia l’objectiu de recollir les aigües salines residuals de les indústries i transportar-les directament al mar. Aquest va quedar truncat durant la guerra civil i posposat. Finalment l’any 1988 s'inaugura, en dues parts en forma d’Y, una part al riu Cardener, i un segon tram ubicat al riu Llobregat. Aquests dos salmoraductes convergeixen a Castellgalí, i es canalitza cap al sud fins al mar.
El creixement de la indústria, i degradació ha fet que l'antic col·lector hagi quedat obsolet. Ho evidencien els constants vessaments en diferents punts del riu. La majoria de trencaments són a l’estiu, sobretot en dies de forta calor. L’aigua corroeix les juntes i és precisament en punts de forta pressió on es produeixen trencaments.
El 2003, es va iniciar una ampliació i millora d'aquest creant-ne un de nou. Amb la crisi econòmica queda altre cop paralitzat entre el Prat del Llobregat i Abrera, encara ara no s'ha reprès en sentit nord.
D’es del consistori d’Olesa de Montserrat pressionen a l’agència catalana de l’aigua (ACA) per la construcció dins de termini la segona part del projecte de renovació del col·lector de salmorres. Insisteixen que no n’hi ha prou amb les reparacions, com fins ara. “El col·lector de salmorra és com uns pantalons trencats, per molt que els apedacis, seguiran sent uns pantalons trencats.”
Creuen que és una obra necessària i molt reivindicada pel territori, especialment pels pagesos, explica Eva Creus Oleart. 1a tinent d’alcalde i regidora de Medi Ambient de l’ajuntament d’Olesa de Montserrat.
Unió de Pagesos afirma que en cas de vessament la terra queda estèril entre 1 i 10 anys, en funció del cultiu. Proposen dues alternatives, com l’abocament de grans quantitats d’aigua dolça per recuperar la terra. I recomanen també, canviar les terres afectades. Això si reclamen ajuts econòmics, ja que el cost per tornar a posar en actiu la terra no és assumit per l’assegurança. Des del comú d’Olesa realitzen les tasques de conciliació i acompanyament entre el pagès i l’asseguradora.
Il·lustració: P. Bonastre
Imatges cedides per l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat
“És un problema de país. El Llobregat hauria de ser la joia del país.”
Joan Arévalo
President de la comunitat minera olesana (CMO)
ENTREVISTA COMUNITAT MINERA OLESANA
La sal s’atura en terreny judicial
El 30 de juny de 2019 el tribunal superior de justícia de Catalunya (TSJC) ordenà finalitzar els abocaments al Cogulló el 30 de juny de 2019. Queden alguns interrogants per resoldre. Quin és el futur d’ICL? I quin és el futur dels runams salins?
“Iberpotash té el compromís de començar a eliminar els residus del Cogulló de Sallent a partir del 2025”
ICL Súria & Sallent, (Iberpotash)
Des de Prou Sal però afirmen “El que estan fent és treure la sal del Cogulló per portar-la al runam del Fusteret, a Súria que encara està en actiu. Al final qui hi acaba perdent sempre és el territori, perdem vida, perdem paisatge, hi perdem diners i perdem aigua.”
Malgrat tot a les galeries de la mina, la sal no s’acaba i l'activitat tampoc.
Fotografies A. Guiu
